Un mil·lisegon.

Per Biel Coramet.

Des de fa tres divendres, d’ençà del bon temps, m’agrada acabar la jornada laboral amb un bon entrepà de sobrassada o botifarró i una panada de pèsols, si pot ser, en un dels pocs espais on puc respirar natura dins de Palma: assegut en un banc de la Misericòrdia.

Avui mateix, un senyor major, se’l veu entranyable, s’asseu en un banc que està davant del meu uns 7 metres i es posa a pelar una pera, me sembla una pera… No sé per quines cinc-centes se’m passa pel cap que podria tirar la bolla que acab de fer amb el paper d’estrassa de la panada a la paperera de devora del banc del senyor. Evidentment entenc que és una actitud poc urbana i que, a més, podria impactar en el caparrot del senyor i crear una situació violenta. Però, no heu tingut mai aquella actitud canalla, xulesca, grossera, …?

M‘acab la panada i encara li don voltes a la situació… Alç el braç i en menys d’un mil·lisegon dues torres humanes me redueixen a escòria humana i comença un calvari que no vull ni recordar. No sabia jo que en Mariano Rajoy era de visita per Mallorca…

Advertisements

2 pensaments sobre “Un mil·lisegon.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s