a les properes eleccions compraré les restes de mi…

componiendo-mis-restos-noelia-perez

Componiendo mis restos. De Noelia Pérez

Per Biel Coramet.

Què són créixens si jo a Llubí no n’he vist mai? Deu ser que no existeixen… O només al Mercadona, on tot són marques blanes… o en un herbolari…

Ortogràficament no es poden menjar, ni es poden infusionar, ni es poden escriure amb b de bréixens.

És una planta que té nom d’animal en plural perquè lladren quan els menges i si te despistes te claven una queixalada i t’infecten de ràbia i no proves mai més carn. Pus!

Si me dolen, els créixens, seré Llúpol, amb MAJÚSCULA, i no la faig esdrúixola perquè no estic tan amargat. Me’ls empassaré quasi sense rosegar i seguiré amb un plat de mÁrmitako i segur que voldré fugir, sadoll de erres minúscules i punts i comes que no sé quan posar…

Hi haurà un home gras a la porta, ple d’interrogants! Li hauré de salivar sense malícia dues admiracions, suaument, aquest senyor que me mira amb menyspreu, a la cara?

Després, entraré a la botiga del costat i compraré les restes de mi que romanen espargides sobre un sòl subratllat i en negreta. Seran les restes de mi que som dona, de mi, plena de ces trencades, rompudes a cosses.

Menysprearé la caixera amb dos bitllets arrugats perquè els comprovi, i sortiré corrents abans que s’adoni que són paperetes de vot per correu de les properes eleccions recaducades.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s