Ella ja no deia no. No.

morgue_ingimage

Per Biel Coramet.

Vivien a Son Torrando, a la part més elevada, més masculina. En Roderic exercicia de mascle dominant. La submissió de na Margalida era total, a genollons. Menyspreada, menystinguda, un autòmat sense afecte, imperfecte… No gosava contradir. Res. Sabia que un enfrontament era una pallissa. Ja hi va créixer així, sense amor, entre mirades cluques. Son pare era mare, ho era tot, era mascle. El primer avís:

– Vine, hem de tondre les ovelles.

– No pare, he de…

(plis, plas, plis plas!)

– Sí pare.

– Primer lo primer.

Tenia sis anys.

Ara en Roderic era pare, era mare, era l’amo, ho era tot, era mascle. Ella ja no deia no. No.

Semblava un mal de panxa qualsevol, després una diarrea, pàl·lid.

– Me mires amb cara de pena, Margalida. Durarà dos o tres dies, no te preocupis, Margalida…

El va matar a poc a poc, femeninament, enverinant-lo amb tot l’amor del món.

 

Imatge: morgue

Advertisements

Un pensament sobre “Ella ja no deia no. No.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s