ENDEVINALLA.

Per Biel Coramet.

Caminava tranquil·lament, oscil·lant cada poques passes. Havia fermat l’home i els fills cada un en una cadira, davant de tres pantalles que repetien les mateixes imatges en un bucle infinit. Colpejava rítmicament el comandament a distància i els repetia un i altre cop l’endevinalla que els lliuraria a tots tres del captiveri. Passaren dues hores. Na Maria havia arribat al límit de la paciència també en aquesta ocasió. Finalment, els va emmordassar amb una cinta adhesiva, va apagar el llum i els va recomanar tranquil·litat i descans. Que tengueu una nit plàcida… Bona nit, va dir amb veu serena. Na Maria va posar en marxa la ràdio i es va dormir en un no res. L’endemà, va trobar una nota devora del seu coixí: la resposta ets tu, Maria. Gràcies!

He agafat la imatge aquí.
Advertisements

3 pensaments sobre “ENDEVINALLA.

  1. Un relat sorprenent i inesperat! Ara, la foto me fa un poc d’oi. Sempre m’ha fet oi veure punts, ecs! Conclusió: no serviria per metgessa ni infermera 😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s