Quatre segons.

Per Biel Coramet.


Encara que na Sílvia havia sigut reticent a parir el fill a ca seva, finalment va desistir. Li agafava la mà amb la força de la tendresa i estrenyia com si fos ella mateixa que hagués de rebentar.

La comare insistia en el darrer esforç. La va tractar de pàmfila i li va ferir l’orgull de dona. Deu ser pel comentari feridor que va fer un sobreesforç inhumà i es va sentir un darrer gemec com un bramul. Després hi va haver un silenci espès i llarg de quatre segons: 1, 2, 3, 4.

El nin, blau com un mal cop, no reaccionava. Na Clàudia va demanar amb violència que obrissin la finestra perquè no podia aguantar l’asfíxia d’aquell temps que s’havia aturat en el tercer segon. Només obrir-la, una suau brisa va omplir l’habitació dels aromes del jardí i el nounat va grunyir desesperadament.

La imatge és d’aquí.
Advertisements

Un pensament sobre “Quatre segons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s