El meu trinxet.

Per Biel Coramet.

Per a la verema tenc un trinxet no gaire esmolat, amb tres o quatre mosses, rovellat i maldestre. Quan menys t’ho esperes, ras! Un petit error de càlcul entre els pàmpols del cep i t’envergues un tall xorracat en un dit despistat. Intent estroncar la ferida amb qualsevol mocador que duc dins la butxaca mentre els companys m’agafen dos o tres ceps d’avantatge. Després, com més vull córrer més poc avanç, potser per por a una altra trinxetada. He hagut d’aguditzar el tacte per a tallar els raïms a cegues, però el trinxet té molt poca vista quan el remànec no és bo; just al contrari de l’amo, que observa malfiat els qui anam endarrerits, i sense compassió pels qui tenim els dits oscats.

La imatgé és d’aquí.
Advertisements

2 pensaments sobre “El meu trinxet.

  1. Per com ho has descrit, resulta molt fàcil imaginar-se el que deu ser la vida de camp, la dura feina de treballar-hi, de gaudir de la natura i de l’ús, també, del trinxet 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s