Un envàs de vidre que no veuen.

Per Biel Coramet.

fishbowl2222 (1)

Mare meva amb quina devoció preparen les festes de Sant Antoni a Artà! Avui, joves i grans són a cercar llenya per als foguerons. Els més petits aprofiten i fugen escapats amb les bicicletes per a carreranys de macs i pedres, clots, pols i arena. Cap a la mar. Sembla que les calmes de gener estiren els nins cap a la costa. N’hi ha dos que es desvien cap a un racó secret que tenen. Baixen per una encletxa costeruda fins arran d’arena i es posen a tirar pedres planes a la mar en calma per a fer-les botar una, dues, tres i fins a quatre vegades. De sobte senten “clic”. I ho senten cada vegada que afinen en una certa direcció. Es miren estranyats ja que no divisen cap objecte que suri, ni res que sobresurti per sobre de l’aigua. El més atrevit s’endinsa uns metres per a comprovar què és allò que produeix aquest renou estrany. Només ha caminat unes passes quan comença a sentir una veu xiuxiuejant…

– Què sents això, Joan?
– No, jo no sent res.

El nin es queda immòbil perquè de cada vegada la veu és més clara; és una veu melosa, atractiva. Escolta atentament: a la fonda del poble hi romanen dos quissons abandonats; arraulits dins un armari des de fa quaranta hores. Al matí, un ratolí els rondava afamegat, però no ha gosat enfrontar-s’hi i ha fugit escapat per un foradí. La madona no s’hi acostarà. Normalment desa a fons les estances quan apareix algun client. Justament avui ha acabat la fira del poble i no es llogarà cap habitació fins vés a saber quan. Tenen les hores comptades si ningú no sent els seus gemecs…

Un temor inexplicable s’apodera del nin i surt corrensos de dins la mar. Assegura al seu company que no ha vist res de res. Ni paraula de la veu misteriosa. Segueixen tirant pedres fins que un “crac” trenca un recipient inexistent, o un envàs de vidre que no veuen. Després d’uns segons se senten dos cans que lladren i que s’acosten nedant cap a la vorera.

PD: celebram festes imposades que no ens van ni ens vénen. En canvi, Mallorca bull per Sant Antoni: sa Pobla, Artà, Mancor, …, i tan sols és una festa local. Facem que SANT ANTONI sigui la festa de tots i, evidentment, NO LABORAL!

La imatge és d’aquí.
Advertisements

2 pensaments sobre “Un envàs de vidre que no veuen.

  1. Una vegada més t’he de felicitar pel teu relat i per la teva forma d’escriure! I visca Sant Antoni! Veig que has canviat el disseny del teu blog 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s