Sol, surts bell a la nit.

Per Biel Coramet.

“Sol, surts bell a la nit. Lenta la nit sobre la matinada lleugera.” Tan sols és el començament. T’agrada? No m’agrada la poesia! Això és l’únic que se t’ocorre per a lligar amb mi, Manel? Doncs sí. T’he dit que no m’agrada la poesia, ni m’agrades tu, ni les teves bromes, ni la teva presència. Mare meva, ets tan directa que m’enfonses! Tu creus que el sol surt bell a la nit? On vas amb aquestes ridiculeses. Tens raó Margalida, quan torni sortir el sol ja no pensaré mai més amb tu; pots estar tranquil·la que no t’escriuré més poesia barata, ni t’emprenyaré amb els meus versos. Tu ho eres tot per a mi, Margalida. Ara, lenta és la nit sobre la matinada lleugera. Això mai no m’ho prendràs, Margalida.

Imatge: Quadrats i cercles concèntrics de 1914 (Kandinsky)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s