Un paraigües que no duc.

Per Biel Coramet. 

Tothom idealitza la pluja com un fenomen romàntic i molts en gaudeixen. Jo li tenc un odi especial i quan puc preveure que plourà agaf un impermeable que me tapa fins a les orelles i un paraigües resistent que me va costar trenta o quaranta euros. Malgrat tot, la pluja me sorprèn adesiara i me veig en l’obligació de comprar qualsevol paraigües de quatre o cinc euros que me dura un euro cinquanta per ploguda. Després, emprenyat, duc el paraigües, el bo, una o dues setmanes dins la motxilla fins que cansat d’arrossegar-lo pens que ja no farà falta fins jo què sé. Aleshores, quan arriba una altra ploguda tornam estar en les mateixes…

 He agafat la imatge d’aquí.
Advertisements

2 pensaments sobre “Un paraigües que no duc.

  1. En part te comprenc molt bé. Som mediterranis i aquí mos agrada el sol i el bon temps! De totes maneres, un dia o dos de pluja, després de no caure una gota, m’agrada. Mirar per la finestra i veure com tot se banya. Però un dia o dos, tres a tot estirar. Més ja no!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s