El PP es treu la careta. Avui a Llubí.

Per Biel Coramet.Si vos cau alguna cosa damunt el teclat de l’ordinador fàcilment vos pot aparèixer a la pantalla el Ministre d’Educació. El PP no va seguir aquesta tècnica per a escriure el seu programa electoral, ni tan sols les propostes d’educació, però el resultat, si fa no fa, hagués estat el mateix. El programa: o era un despropòsit. O era un text engalanat supèrfluament per a complir l’expedient amb les eleccions. O aquelles propostes s’han de llegir entre línies… Ningú no hagués pensat mai que la poesia que s’hi va abocar hagués pogut degenerar en les realitats que ens anam trobant setmana rere setmana.

La realitat més cridanera és la indignació galopant que s’apodera de bona part de la societat. I no és d’estranyar ja que motius en sobren. M’havia demanat moltes vegades la següent pregunta: com afecta en la meva vida diària que hi hagi un govern d’un color polític o un altre? O sigui, a nivell de carrer, diàriament, de vida real, tangible, que pogués notar en qüestions bàsiques… Fins ara una opció o una altra es notava més que res per qüestió de matisos. Però el PP va aterrar victoriós, va agafar posicions en les trinxeres i ara desplega tot l’arsenal per a impactar en les nostres vides diàries.

I es nota on apunten. Només cal veure quins són els sectors que han passat de la indignació a la crispació. L’escola pública està crispada perquè no pot gestionar la desinformació, la salut pública palpita com una patata fregida, els serveis socials tanquen l’aixeta de les ajudes, els serveis bàsics trontollen… La gent està crispada. Pertot arreu se senten converses que maldiuen bancs poderosos salvats amb els diners de tots. Ara sí, la política del PP ha deixat de banda els matisos. Per fer això no calia que la mona es tragués la careta de mona…

Què deu pensar una mona que s’amaga darrere una careta de mona? Què faria una mona disfressada de mona si hagués de tancar la cova de cures de les mones malaltes? Segons la teoria de la ment les persones solem tenir la capacitat de posar-nos en el lloc de l’altre. Se suposa que els polítics sobresurten en aquesta capacitat, se suposa… Però es veu que els nostres governants deuen tenir algun dèficit que no els permet llegir la ment del poble.

No s’entenen de cap de les maneres les decisions que es prenen en detriment dels sectors més vulnerables… Segueixen un pla: atiar la incertesa. És una bona fórmula receptada des de dalt, una fórmula violenta, insultant. El seu insult és violent. I és que no només s’exerceixen violències físiques, sinó també violències simbòliques silencioses com usar la crisi d’excusa per a canviar el model actual per un altre en què les persones amb més recursos econòmics podran gaudir de sistemes privats d’atenció social, d’educació, i de salut.

Atiar la incertesa en un entorn molt incert és tremend perquè provoca crispació. A la fi el PP creu en l’educació. En la matemàtica. Dividir les ruïnes entre tots i multiplicar els beneficis entre uns pocs. Socialitzar les pèrdues i en el futur privatitzar els guanys, així de fàcil, com anar sumant: 9000, 15000, fins a 23000, o més. Bravo, bravo, bravo! Semblava que no havia d’arribar mai l’hora, a la fi es treuen la careta per a apostar decididament en educació, per ensenyar qui realment són. Varen començar la campanya electoral sense explicar els seus plans de govern i ara el PP ja és aquí, de paseíllo en paseíllo i de poble en poble amb un dèficit cognitiu per a connectar amb la realitat dels governats, de nosaltres, poble. Avui toca Llubí, amb la careta a la mà i amb la cara descoberta!

Atiar la incertesa provoca crispació.

La imatge és de poemes visuals.
Advertisements

2 pensaments sobre “El PP es treu la careta. Avui a Llubí.

  1. D’alguna forma tot el que està passant amb BauZÁ és molt positiu i emotiu. Crec que mai els mallorquins havíem estat tan units com a poble, i tot gràcies a aquest home que no puc veure ni en pintura. Almenys ha aconseguit fer una cosa bé: aquesta unitat de poble, entorn a la llengua i la nostra identitat. Això no ha fet més que començar…

  2. També estic sorprès de la reacció de la gent. En el tema de la llengua hi ha moltes persones que estan fent una resistència envejable. En les visites als pobles també s’està mobilitzant molta gent. Però s’hi barreja indignació, protesta, i també tafaneria i molta epidermis. Hauria de ser més optimista…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s