Crida!

Per Biel Coramet.

Els nins absorbeixen tot allò que els envolta i volen respostes. La mestra du una camiseta estampada amb un embut. Els nins veuen que totes les mestres duen la mateixa camiseta. És clar, demanen què passa que totes les mestres van igual, amb un embut? La mestra els explica que volen que la seva escola sigui molt millor. Però hi ha persones que no, que posen d’excusa la crisis i no els deixen doblers per a comprar tot allò que necessiten. Per això les mestres s’han posat aquesta camiseta, perquè tothom sàpiga que elles volen que la seva escola i totes les escoles siguin molt millor del que són ara.

Els nins demanen a la mestra què és això de la crisi, els nins saben que les mestres d’infantil són superllestes… Així i tot la mestra no es veu amb coratge d’explicar allò que escapa de qualsevol lògica humana. La mestra no sap com mesurar les paraules per a contar-los que els doblers que es neguen a nins i a malalts es volen repartir entre els amics dels polítics per a salvar un banc. La mestra vol trobar una manera per a explicar que això és una estafa a l’erari públic, que ningú no demana responsabilitats penals als culpables d’una gestió irracional. Ella sap que les ganes de saber dels nins són infinites. Caldrà implicar-los perquè ells mateixos es facin més preguntes…

Davant les demandes dels infants, l’equip educatiu decideix treballar el tema de la crisi i les seves conseqüències. Per a començar amb aquest projecte, les mestres proposen els nins que aportin idees per a estalviar i reduir despeses a l’aula. Volen fer-los partícips en la presa de decisions: Na Maria diu que comparteixin les pintures. En Joan diu que escriguin en capses de cartró. Na Mireia ha pensat que mentre uns escriuen els altres llegeixin. En Tomeu proposa vendre l’ordinador de la classe. Na Júlia pensa que poden vendre les taules i les cadires. N’Olga diu que el seu pare té moltes de pintures i que les podria dur ja que tanmateix no pinta mai. Na Sara proposa fer una tómbola amb les feinetes que han fet durant el curs. En Pere diu que podien fer com els seus pares i demanar doblers a un banc, assegura que els bancs tenen molts de doblers, però no les volen deixar a les persones….

La tutora penja totes les propostes dels nins en el blog d’aula. De seguida el blog comença a tenir un allau de visites i els visitants digitals s’atreveixen a fer les seves aportacions. Dels comentaris es passa a un debat intens a través del blog d’aula. Es comencen a fer crítiques ferotges contra el sistema, contra els polítics, contra els bancs. Només han passat dos dies i l’administració educativa demana explicacions. Exigeix el tancament del blog.

Els administradors censuren els administrats, es pretén silenciar qualsevol discrepància amb la línia de retallades. S’arma tal escandalera que el mateix Conseller és interpel·lat en el parlament. El Conseller tira pilotes fora, diu que investigarà què és el que ha succeït i demana disculpes per a no poder donar més informació. Quan el Conseller esbrina que tot plegat comença a partir de les propostes d’uns alumnes d’educació infantil creu que no té altra sortida que dimitir… I dimiteix!

Oh mare meva! Se li ha vist el llautó, aquest ha vist la seva de partir cap a Madrid! Efectivament, ja se sap allò que sol passar en aquests casos: el president del govern proposa l’antic conseller d’educació com a assessor d’economia al president de l’estat. El primer que fa el nou assessor és demanar el número de telèfon de la tutora dels alumnes d’infantil, vol conèixer aquests nins que pensen i fan propostes, vol tenir un intercanvi d’impressions amb ells.

El nou assessor és amable, du una panera de regals, expressa bones intencions, somriu … En Pere vol parlar, vol parlar i vol parlar… La mestra li diu que esperi un poc. El nou assessor s’acosta als nins i diu que parlin que parlin, que per això hem vengut! En Pere crida ben fort: som nins, però volem una educació pública de qualitat!

*Pensa com un nin i arribaràs a solucions adultes.

Manifest de la Plataforma Crida per una Educació Pública de Qualitat: aquí.
La imatge és d’aquí: plataformacrida.blogspot.com.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s