Quan la sobrassada cou.

Per Biel Coramet.

Li va empastissar la cara de greix amb l’hòstia que li va pegar. Tenia un suc taronja que li regalimava per tota la cara, espargit, llefiscós. Feia un sol de primavera intens, era un sol d’aquells d’estiu. En Salp havia deixat el cotxe aparcat davant l’entrada de les oficines. Devia ser un dia de sort, difícilment trobava lloc per aparcar just a davant de l’entrada de l’edifici. A l’ascensor es va trobar la rossa de la planta dos. Es va fer el silenci, només se sentia la incomoditat d’en Salt. Nerviós, es retocava el nus de la corbata, es col·locava les ulleres… No va gosar ni parlar del temps…, ni de res. La rossa no premia cap botó. També pararà a la meva planta? Uf !

En Salt seia davant l’ordinador. Observava la rossa de la planta dos unes taules més enllà, a la secció del costat mentre conversava amb un empleat. Aquell empleat li queia fatal. Va somriure maliciosament. En Salt escrivia al seu ordinador, va obrir un document nou i es va posar a escriure sobre la rossa de la planta dos. L’observava dissimuladament. La veia parlar seriosament amb el treballador.

En Salt escrivia que la rossa de la planta dos tenia tan mala llet que necessitava vies d’escapament. De cop i volta es creuaren les mirades. Aquesta vegada ell era l’elegit. Ho va saber immediatament. La rossa de la planta dos deixava de banda la supervisió inquisidora del pobre empleat de la secció contigua. Se dirigia cap ell, li posava una mà a sobre l’espatlla i el convidava a berenar al bar del carrer trenta, just davant de l’edifici. En Salt va deixar d’escriure i va minimitzar la finestra.

– No cal que minimitzi la finestra, empleat 253. Vostè sap que té l’obligació, per contracte, de col·laborar amb el personal de la secció de control i qualitat! També deu saber que podem controlar totes les pantalles dels ordinadors de l’edifici. M’acaben de punxar la seva pantalla. A qui em té!

– Segur que ha estat en McAlister. Fill de puta…

En Salt va deixar plantada la rossa de la planta dos i va fugir escapat cap a l’ascensor…

– McAlister, ets un fill de puta!

Li va pegar una hòstia de les de pel·lícula. Va quedar estès amb les mans a la cara. En Salt va fugir tranquil·lament, va baixar cap a l’aparcament. En McAlister el perseguia de prop. Quan estava a punt d’accedir al cotxe, va notar una presència al darrere. Va agafar el primer objecte contundent que va trobar. Sense pensar-s’ho, va pegar un cop ràpid i contundent al cap d’en McAlister.

– Fill de puta. Quan cou cura, i quan pica madura!

Cada dijous, després del cafè, sa mare li demanava si volia una sobrassada. Com cada dijous, pujava a la sala i agafava la sobrassada més prima que trobava a la perxa. Va cercar dins la capsa de reciclatge fins que va trobar un diari d’entre tots els trossos d’embalatge de cartró d’un electrodomèstic d’última generació que havien comprat els seus pares a Expert i que ocupaven tota la capsa. Va ser el diari ABC de dia 04-09-2012, a la portada: “Mi proyecto es para todos, sin exclusiones”. Va treure’n les grapes i amb el full d’enmig va fregar la sobrassada fins que va llevar bona part del pebre bo. Després, va embolicar-la amb els tres primers fulls del diari. Va girar els dos extrems dels papers fins que es varen ajustar totalment a la sobrassada. Li agradava aquell tacte massís dels papers ben premsats al budell del porc. Va dir adéu a sa Mare i va partir cap a la feina.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s