Campsuelto: presumptament innocent…

Per Biel Coramet.

ha estat finalment el títol que he elegit per a aquest post. No es tracta d’un acrònim entre Camps i anda suelto, sinó que és l’acrònim de Camps + absuelto = Campsuelto. Com se sap, declarat no culpable, cosa que no vol dir innocent. Aquest post havia de ser la continuació de l’anterior, però l’actualitat s’imposa. Per al títol havia pensat en Matesponja, Iurenita i Campslamardo errant per la mar (part1) o també algun títol relacionat amb una peixera…

Cal explicar que ficar una peixera dins la mar és una cosa similar a entrar en política. Quan es fica una peixera dins la mar, els peixos segueixen estant dins l’aigua, però perden contacte amb la seva immensitat i també perden contacte amb els seus companys peixos. Igualment, els polítics viuen en societat, però al marge. El contacte amb la humanitat es romp, i es corromp.

Pens, però, que hi ha una diferència essencial: els peixos que entren dins una peixera segueixen tenint tres segons de memòria. En canvi, un polític electe, més si és presumptament corrupte, passa a tenir tres segons de desmemòria. A més a més, si el destí del polític passa per l’experiència de patir en un judici, la cosa s’accentua tant que l’espècimen en qüestió viu en un present etern, sense accés al passat. I deu passar i es veu que passa que les aigües fecals que es deixen anar per dins la peixera contagien les altres persones de l’entramat, jurat inclòs.

Tota la merda acumulada constreny tant que la peixera que vesteix cada un dels acusats (sempre preseumptes) es trenca i ells creuen que n’han sortit. Pensen que són lliures i que són innocents. Però no saben que ser no culpable també és ser presumptament innocent. I sempre portaran la presumpció a les seves esquenes. Campsuelto passa de ser presumptament culpable a ser presumptament innocent.

Ja mai no recordarà què és viure sense presumpció perquè com ha quedat clar, el judicis provoquen Alzheimer selectiu: oblits de dates, contractes, responsabilitats, corbates, pantalons, mides … Desmemòria com a malaltia galopant. Pobrets! Com recordaran el número secret de la targeta de crèdit? O el número de compte corrent? O com recordaran que visqueren un temps feliç en la misèria?

La imatge és una il·lustració de Fernando Sala Soler. L’he agafada d’aquí.
Advertisements

2 pensaments sobre “Campsuelto: presumptament innocent…

  1. Molt bo Biel, m’agrada el teu text. Et recoman aquest enllaç http://www.escolar.net/MT/archives/2012/01/la-injusticia.html

    Quan el comences a llegir no saps molt bé si es refereix a en Matas o a en Camps…i tanto monta monta tanto. El més trist és que no el jutgen per les més grosses que ha fet i així i tot consegueix alliberar-se’n. A mi em fan pensar amb els capos de la màfia, que sempre quedaven sense pena tot i que tothom sabia que havien comès molts crims. Quina decepció, el sistema judicial

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s