El món per un forat.

Per Biel Coramet.

Quan les penyores cerquen l’oblit és perquè les obligacions no s’han pogut complir. Quan hem perdut les esperances cercam l’enyor. Quan cercam l’enyor ens endinsam en premisses irracionals. Cercam respostes senzilles a qüestions complexes. Amagats darrere un mur, miram per un forat, pel forat que ens assegura que allò que observarem ens alleugera una mica del pes de la desesperança.

Aquest forat és la cucala al món exterior. És el que ens connecta, la resta no existeix. I vigilants, observam el transcórrer del dia a dia i les persones que hi passen, i els amics, i els pastors, i els mecànics, i les mestresses, i els capellans, i les modistes, i els cotxes, també els cotxes.

Sí, i les modistes que ens vesteixen amb vestits estranys que duim orgullosos pertot arreu. Vestits estampats, vestits estampats de forats pels quals transpiram allò que mai no esdevindrem. I és per això que cada forat ens vesteix i ens revesteix de coratge per anar passant. I la vida és un pas que viurem, tanmateix ja hi som. Ja hi som, víctimes de casualitats.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s