IU i la monarquia moderna.

Per Biel Coramet.
Quan la noblesa té dembles del poble ras, plebeu, se la justifica amb què són símptomes de modernitat. Molts veuen com a normal que prínceps, princeses, reis i reines tenguin els mateixos drets que la resta de mortals, quant a relacions de parella, treball, vacances, i poca cosa més. No ocorre el mateix a l’inrevés, o sigui, que el poble pugui tenir els mateixos drets i privilegis que monarques i nobles.

IU deu haver estat el més bel·ligerant amb temes monàrquics. Ha jugat la carta monàrquica quan li ha convingut. És normal. Tothom ha de sobreviure en un estat que es defineix com una monarquia parlamentària. Però darrerament IU aposta decididament per la república. Fins al punt de dinamitar la monarquia des de dins. N’és “adalid” -paraula castellana que li escau molt molt bé, com a capdavanter-. Això té molt de mèrit: des de dins, com un valent!

Però IU només creix a costa dels altres. Ell ho sap. S’enriqueix perquè els altres perden i qui perd és el poble. IU no pot viure al marge del poble. Aquí és on entra en contradicció el seu republicanisme.
La primera vegada que IU va tocar poder algú li va dir: Iñaki, tot gran poder implica una gran responsabilitat. Però Iñaki en aquell moment era monàrquic, molt monàrquic, i no va fer cas de l’advertència. Ara ja sap que la monarquia moderna és la república.

Advertisements

Un pensament sobre “IU i la monarquia moderna.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s