Qui eren Matas, Antich, Bauzá, Zapatero i Rajoy? La prima de risc.

Per Biel Coramet.

Quello che voglio è raccontare… No sé italià; el traductor de Google… És que aquest escrit té la melodia d’una cançó de Franco Battiato. Sovint em passa que estic escrivint i les lletres sonen a una cançó determinada. I aquesta es llegeix a ritme de Franco Battiato.

També em passa que la intenció inicial s’esfuma, és un retornar. Sense adonar-me, som aquí, en una sala perfectament adaptada, escoltant un senyor entusiasta amb la matèria: Qualitat. Uns moments més tard veig com el president badalla les improbables mesures que adoptarà per sortir endavant, endavant cap a un futur digne per a tothom. Ell, el seu govern, ens obliga a fer aquest curs.

El professor explica apassionadament la diferència entre eficàcia i eficiència: “Eficàcia és quan una persona fa tot allò que se li encomana. Eficiència és quan una persona fa tot allò que se li encomana amb els mínims recursos”. Demana que algú en posi un exemple. A totes les aules hi ha el llest de la classe. L’home, segurament devia tenir un càrrec en la passada legislatura, intenta explicar els conceptes. Diu: “per exemple, el govern de fa dues legislatures va desconèixer el valor de l’eficiència. Hagués pogut ser un govern eficaç, ja que hi havia doblers a balquena, però presumptament va ser uns mans foradades.” Segueix: “una legislatura enrere -no diu noms, però se li veu el llautó- sembla ser que el govern va pretendre l’eficàcia i no va saber apostar per l’eficiència. L’Hospital de son Espases n’és un exemple, bla, bla, bla …” No acaba de quadrar-li l’argumentació amb el govern d’Antich, però segueix amb el govern actual: “ara les estisores de José Ramon Bauza no fan allò que li han encomanat ni els seus ni els altres, o sigui que l’únic que provoquen són reticències. Ni eficàcia, ni eficiència”. Acaba així. L’home no se’n surt, però tothom riu i el professor aplaudeix l’intent.

No fa falta fer un curs de Qualitat, ni un màster d’economia aplicada per entendre que hi ha hagut mala gestió, pública i privada. Això està clar. Però la mala gestió passa, s’esfuma, i ja està. Algú recorda qui era Camps o qui era Matas? Són anècdotes judicials que un dia esdevingueren esperances, apostes de futur, però que foren fracassos, ara des de la distància. Algú recorda Antich? O Zapatero? Qui és Zapatero? Algú recordarà Bauza quan l’hagin succeït dos presidents? Algú sabrà qui era Mariano Rajoy, aquell president que va guanyar unes eleccions sense explicar els seus plans de govern?

La mala gestió és l’únic que s’entén. De la resta no s’entén res. Els mitjans de comunicació, els polítics i els economistes ens inflen amb multitud de conceptes econòmics que no tenim perquè entendre. La prima de risc? Standard & Poors que posa notes a la qualitat del deute? Què? No es pot explicar la crisi de forma planera? No ens aclarirem per molt que ens diguin que pensem en una economia familiar i ho extrapolem a un estat. L’explicació és: durant 30 anys n’han sortit més dels que n’han entrat i ara tocava? D’on venim, per què Europa, com hem arribat aquí, què pot passar, etc. El més pedagògic que he trobat és el vídeo d’Españistan:

El professor, per a concloure el curs, demana si algú, després de tot el que hem après, pot redefinir que és Qualitat. Jo no puc i no alçaré la mà. L’únic que se m’ocorre és que si aquell senyor espavilat hagués afegit una “D” a eficiència ja tendria la conclusió de per on van els tirs de l’actual govern de Bauzá.

Advertisements

2 pensaments sobre “Qui eren Matas, Antich, Bauzá, Zapatero i Rajoy? La prima de risc.

  1. Fa un parell de dies vaig explicar la diferència entre eficàci i eficiència. Quina llastima no haver llegiex aquestes retxes abans. O menos mal que no les viag llegir.

    1. Tens raó Jaume, millor que no l’haguessis llegit. Les connotacions de vegades esbiaixen les ensenyances i els aprenentatges.

      És que l’eficiència i l’eficàcia poden ser molt subjectives. És com això d’una bala: pot matar una persona, però també pot salvar una vida. O un medicament: pot guarir, però també pot emmalaltir… I les dues coses poden ser igualment eficaces i eficients..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s