Mariano, sabemos como se entra.

Per Biel Coramet.

El President va pensar que havia de compartir la seva experiència de canvi amb el President Mariano, mi Presidente. Va agafar el primer avió cap a Madrid. Va llogar un cotxe de lloguer perquè volia anar d’incògnit. Va arribar a una rotonda. Un senyal de trànsit indicava Proyecto Rotonda Infinita. Sabemos como se entra. El President desconeixia la particularitat d’una rotonda. És sabut que les rotondes, encara que siguin finites, tenen un recorregut infinit. Una rotonda és una metàfora d’un tornar a començar. El President hi va accedir.

Quan feina una hora i mitja que hi feia voltes va agafar el telèfon i va marcar un número.
– Hola Mariano.
– Te admiro.
– Gracias.
– Qué tal?
– Desquiciado.
– No me asustes!
– Tranquilo,
– Qué te pasa?
– Estoy aquí, en Madrid, dando vueltas.
– Ven.
– No puedo.
– Por qué?
– Te cuento?
– Cuéntame.
– Mariano. Me ha pasado algo. Digo algo por decir algo, no me gusta repetirme, ya lo sabes Mariano. Puedes confiar en mi que sé lo que voy a decir y lo voy a decir, y por eso digo lo que he dicho que iba a decir, y por eso sigo diciendo aquello que me toca decir a pesar de que algunos no se crean que lo voy a decir, lo que he dicho que iba a decir.
– Dilo, dilo …
– Te cuento …

El president li va contar que després d’un dia llarg i pesat va obrir la porta del seu refinat pis, va colgar els ossos i l’endemà va tornar ser el dia anterior. El President només coneixia els casos de Bill Murray, Sísif i Prometeu. No es tractava de cap tragèdia grega, era un càstig dels déus.

Al matí, quan el President es va despertar, va intuir que estava revivint el dia anterior, –Serà un malson!? Prest es va adonar que s’havia produït una distorsió cíclica en el temps. Consistia en què cada vegada que es despertava a les sis del matí tornava ser novament el mateix dia, era el seu “Dia de la Marmota”. Cada dia es topava amb les mateixes persones i ocorrien els mateixos fets i esdeveniments. El President era l’única persona que acumulava memòria de tot allò que passava. Per als seus col·laboradors el temps havia quedat aturat. Així, revivia una i una altra vegada i dia rere dia un malson interminable.

Fes el que fes, l’endemà res no tenia significat per a les altres persones, tot allò que ocorria no tenia conseqüències de futur. El President en un primer moment va aprofitar la situació per a realitzar tot allò que sempre havia desitjat, però mai no gosava.

A mesura que va anar acumulant dies i dies, i dies, i més dies. El perfil psicològic del President va passar per distintes fases: incredulitat, inconsciència, resignació, … Va tenir moments de desesperació, de renuncia i de motivació. La incògnita de què passaria cada nou despertar era desconcertant. Així, a força de costum, es va adonar de la situació que estava vivint. Aleshores, es va plantejar un canvi en la seva vida. Va aprofitar per a realitzar nous aprenentatges i viure de forma diferent. Va canviar el seu caràcter i es va interessar pels seus companys, pels seus veïns, pels necessitats i per la resta dels habitants que volia governar. Va comprendre que no calia començar les retallades per educació, per salut i per benestar social. Però el vicepresident era implacable en aquest assumpte, se’l mirava de forma estranya i un NO era sempre la resposta final.

En definitiva, el President era una altra persona. El seu màxim interès es va centrar en convèncer el vicepresident econòmic i els seus assessors perquè introduïssin canvis en els pressupostos. Els primers intents d’aproximació varen ser inútils. El President va provar totes les estratègies possibles per a aconseguir el seu objectiu. Es produiria la història d’amor, i els assessors s’adonarien que un canvi era possible amb el “nou President”? Les persones havien de substituir els bancs en la seva prioritat!

Un dia el president li va parlar d’Adam Smith, de Keynes, … però quan va introduir la prima de risc es va produir l’èxtasi. La sinergia era tan forta que saltaven espires entre ells dos. Quan va sonar el despertador la tensió dramàtica era excessiva. Era l’escena crucial. Va sonar per segona vegada. El President no gosava obrir els ulls. Era un nou dia o no? Finalment, el President va obrir els ulls i el conseller d’economia romania al seu costat. Va triomfar l’amor i es va rompre el malefici cíclic.

El President va pensar que havia de compartir la seva experiència de canvi amb el President Mariano, mi Presidente. Va agafar el primer avió cap a Madrid. Va llogar un cotxe de lloguer perquè volia anar d’incògnit. Va arribar a una rotonda. Un senyal de trànsit indicava Proyecto Rotonda Infinita. Sabemos como se entra. El President desconeixia la particularitat d’una rotonda. És sabut que les rotondes, encara que siguin finites, tenen un recorregut infinit. Una rotonda és una metàfora d’un tornar a començar. El President hi va accedir.

Quan feina una hora i mitja que hi feia voltes va agafar el telèfon i va marcar un número.
– Hola Mariano.
– Te admiro.
– Gracias.
– Qué tal?
– Desquiciado.
– No me asustes!
– Tranquilo,
– Qué te pasa?
– Estoy aquí, en Madrid, dando vueltas.
– Ven.
– No puedo.
– Por qué?
– Te cuento?
– Cuéntame.
– Mariano. Me ha pasado algo. Digo algo por decir algo, no me gusta repetirme, ya lo sabes Mariano. Puedes confiar en mi que sé lo que voy a decir y lo voy a decir, y por eso digo lo que he dicho que iba a decir, y por eso sigo diciendo aquello que me toca decir a pesar de que algunos no se crean que lo voy a decir, lo que he dicho que iba a decir.
– Dilo, dilo …
– Te cuento …

Advertisements

2 pensaments sobre “Mariano, sabemos como se entra.

  1. molt bo Biel, la vida en loop és un privilegi que hauríem de poder tenir qualque vegada en la vida… i saber-ne sortir, clar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s