Rondalla d’en Pere Gri, Jamón Jamón i MON-JAMON-JA (VII).

Per Biel Coramet.


… anterior, part VI.

EXT. TERRASSA – NIT

JOAN: Crec que havíem convingut que tot s’havia acabat, que cada un havia d’anar per la seva banda. De qui ha estat la idea que venguessis?
MARIA: No siguis ingenu.

(Na MARIA mira a través de les vidrieres. Els amics d’en JOAN vigilen dissimuladament, no s’han perdut res del que ha succeït.)

JOAN (molt seriós): Ja ho suposava, però t’ho havia de demanar. Maria… has decidit per tu mateixa, ja no puc confiar en tu. Mai no serà el mateix.
MARIA: Joan… res és el que sembla. Davant la feina, al parc, he vist mares amb infants, algunes embarassades. M’he sentit dona, vull ser mare! No he pogut.
JOAN (molt sorprès): Però… què dius ara? I el nin? I l’operació?
MARIA (contundent): Calla i escolta! T’he de dir dues coses. Tenc por, molta por.
JOAN: I la segona?
MARIA (no sap com començar): Tenc esclerosi múltiple, per això tenc por. No vull patir, no vull sofrir. Jo, el nin… No sé…
JOAN (molt sorprès): Però Maria? Què m’estàs dient? Però què és això que dius? malaltia…
MARIA (respira fons, es tranquil·litza): Tranquil. Fa tres anys que me la varen diagnosticar i encara som viva, no m’he de morir, no et preocupis. No volia tenir fills, va ser un accident, tu bé ho saps. No et preocupis, entrem i gaudim de la festa.
JOAN: Però no em pots deixar així ara…
MARIA: He esperat tres anys a dir-t’ho, pots esperar un dia més, no?

(Na MARIA, tossudament, el convida a entrar.)

(Quan entren des de la terrassa comença a sonar un vals i TOTS els conviden a ballar)

TOTS: Que ballin, que ballin!

(En JOAN i na MARIA es queden uns segons estupefactes, sorpresos. Els sembla com si tothom estàs pendents d’ells dos.)

JOAN: Què s’han pensat que som a unes noces a què. Això és una mala jugada.
MARIA: No sé, a mi no em miris.
Ballam?
JOAN: Saps que ball fatal…
MARIA: Deixa’m a mi

INT. ÀTIC – NIT

(Després del vals tan sentit i emotiu tothom aplaudeix entusiasmadament. JOAN i MARIA queden per a parlar més tard. En JOAN ha de seguir saludant els convidats. Quan s’acosta a un grupet torna quedar sorprès quan descobreix la presència de MIQUEL).

JOAN: MIQUEL! A tu sí que no t’esperava de cap de les maneres. Quan de temps feia que no ens vèiem?
MIQUEL: Molt, millor no pensar-hi que em pega alguna cosa. He fet el possible per venir, no hi podia faltar. Ma mare m’ha fet el favor amb els nins, però no puc quedar més temps. A més, demà tenc guàrdia.
Tu… Això és un antro de perversió. D’on ha sortit tota aquesta gent? Encara seguiu amb les mateixes… Jo ja estic retirat de marxes, ja no podria seguir el vostre ritme.

(Sona el telèfon de MIQUEL)

MIQUEL: Deu ser el taxi que ja ha arribat. Fa una estona he cridat un taxi, ja no puc ni amb l’ànima. Me sap greu que sigui tot tan precipitat, però primer en són unes que les altres.
JOAN: Tranquil! Ho comprenc.
MIQUEL (rient): Bé, ja ens veurem per les barres…
JOAN (riu amb complicitat): Gràcies per venir. Fins aviat i una besada a la dona i als fills.
MIQUEL: Adéu.

Continuarà …

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s