A l’atac.

Per Biel Coramet.

En Màrius Serra és un megacrac. L’última proposta “enigmàrius” és el palíndrom reivindicatiu: Catalaalatac. Català, a l’atac! és l’únic camí, però mentrestant hem d’anar per moltes dreceres. Quin remei!

Amb el tema de la llengua constantment ens hem de justificar i a mi no m’agrada, però crec que s’ha d’aclarir un poc tot això. Sempre es parla que s’ha de fer pedagogia amb el tema de la llengua. Crec que no és suficient fer pedagogies, ja que no hi ha predisposició (no hi ha comunicació) per una part de la població, ni tampoc per una gran part de les institucions.

Malgrat tot, farem un poc de pedagogia, que se’n diu: La immersió és una eina. I punt. És una eina per a assegurar que tota la població escolar acabi la seva escolarització obligatòria essent competent, en aquest cas, amb les dues llengües oficials de les Illes Balears, del País Valencià i de Catalunya. Per què? Perquè el català és la llengua que està en inferioritat de condicions en la societat catalanoparlant (!?). Perquè el castellà és la llengua de prestigi social i preferentment usada arreu (i sovint en el pati escolar) i que ha desplaçat l’ús, la necessitat i el prestigi del català. En definitiva, la immersió lingüística i l’ús del català com a llengua vehicular en l’ensenyament són les eines de què disposa l’escola per a garantir el dret de tot l’alumnat a ser competent en les dues llengües quan acaben quart d’ESO.

Estam parlant d’un dret dels alumnes. No és un dret dels pares. Sis famílies s’han posat a fer política i han reencetat amb força una vella polèmica de la qual fan bandera els políticament interessats, sigui PP, siguin mitjans afins, sigui qui sigui. Els pares no poden començar a demanar el dret de les seves filles a un augment de pits, o el dret del seu fill esquerrà a conduir per l’esquerra. No. Però en educació tothom hi opina (i tothom hi té dret, evidentment), però no tothom té una opinió suficientment formada com per fer canviar lleis, i pitjor: per decidir què farà una escola i els seus professionals. L’escola, amb tota la comunitat educativa que en forma part (alumnat, mestres, pares i distints professionals que hi intervenen), dins un marc normatiu té autonomia per a decidir quin tractament farà de les llengües d’ús.

Esperem que siguin els professionals pertinents els qui posin seny en l’assumpte dels pits i del trànsit. Esperem que determinin quina és la lògica més beneficiosa per a aquests nins i famílies que tenen capricis diversos. Esperem també que cap jutge determini que els fills de tres famílies poden circular en sentit contrari.

He agafat la imatge d’aquí.

Advertisements

2 pensaments sobre “A l’atac.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s