Rondalla d’en Pere Gri, Jamón Jamón i MON-JAMON-JA (IV).

Per Biel Coramet.

… anterior, part III.
Sor Jamonjamon ho tenia tot planificat. El primer que va fer va ser enviar un esquema de com volia organitzar l’espai. Tot havia de succeir en un aeròdrom molt conegut de Madrid. Ja havia enviat a la cúria un plànol ben detallat i amb tot els ets i uts de la gran festa, de l’espectacle de la carn. La pista principal imitava un circ romà d’enormes dimensions. La majoria dels combats serien en les pistes adjacents, sense grades ni res. Els quatre finalistes lluitarien entre ells. Abans, però, apareixeria en escena Benet el Magnífic, setze vegades campió de lluita grecoromana i entronitzat com a Sacerdot Infinit per la cúria per a la resta de la seva vida. Sacerdotessa Infinita no n’hi ha. El sacerdot no vendria acompanyat i només es necessitaria una cadira central.

Els combats finals començarien una vegada assegut el gran Sacerdot Infinit. Ell té la potestat d’amollar els lleons si l’avorriment és general. Malgrat l’elevada quantia de la inscripció, 951 euros, hi ha 1123 participants. El combat es guanya per KO, per rendició o per sortida del tatami. L’organització compta amb 834 Sor que vetllaran perquè l’espectacle es desenvolupi amb serenitat espiritual. Trenta Sor més s’han ofert per a realitzar les túniques que lluiran els lluitadors. L’organització agraeix la feina desinteressada.

El gran dia va arribar. Els lluitadors lluïen múscul i alguns vestimentes estrambòtiques: El primer contrincant d’en Pere va ser un miserable pallasso sense capacitat de raonar. Quan en Pere encara saludava el públic s’hi va acostar per darrere i, a traïció, li va ficar un dit dins un ull. En Pere va reaccionar i li va fotre una magrana que el va deixar estès, pobre. A partir d’aquí va ser imbatible fins que només varen quedar quatre finalistes que havien de bregar entre ells. En Pere Gri, Sor Presa, el senyor O’Blea i l’imbatible Rouco. Sor Presa va entrar a la final a causa de la baixa de darrera hora de Rever End: un mostre a l’hora d’engolir rivals. Sor Presa va estar confinada durant anys i panys en un convent de clausura per a la seva rehabilitació. Un altre rival era el temut O’Blea: el lluitador que ha repartit més hòsties en el món mundial. I finalment, Rouco, un estrèpit d’home, el pànic de les ànimes furtives. Quan surt a la televisió, per estricte protocol i per gràcia divina, l’acompanya el rugit del lleó de la Metro. És un caçador d’ànimes, com diu ell: “la saviesa no penetrarà en una ànima furtiva, per això cal redreçar l’esperit dels infidels.”

Continua …

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s