El PP és de[M]olidor.

Per Biel Coramet.
La tendència mundial dels mitjans de comunicació és de fusió i de concentració mediàtica -i d’extirpació en el cas d'[M] i Ona Mallorca (RTVM), [M] per resumir-. L’exemple més clar és EEUU: les seves empreses varen iniciar un procés de concentració brutal. De 50 grans empreses s’ha passat a les 7 actuals en pocs anys. Són les Big o Major* i controlen uns 25.000 mitjans de comunicació de masses només als EEUU, però es ramifiquen arreu del món.

Les concentracions fan que magnats, holdings, grups, etc. agrupin mitjans diametralment oposats. Per exemple, The Times és propietat de Rupert Murdoch. Representa la premsa de rigor. El diari és considerat una publicació seriosa que compta amb periodistes de gran prestigi. Murdoch també controla altres mitjans com The Sun (diari sensacionalista per excel·lència) o News of The World, que ha tancat a causa de l’escàndol de les escoltes i de la poca credibilitat que se li suposaria en el futur.

A l’Estat Espanyol el posicionament ideològic dels grups també es comença a difuminar. El procés va començar amb la fusió de Cuatro i Telecinco, una aliança per a sobreviure en el món audiovisual. També Antena 3 i La Sexta també han anunciat que tenen intenció de seguir el mateix camí per afrontar el futur amb més seguretat, malgrat no s’arribi a produir.

A priori, les fusions més naturals haurien estat entre el grup Prisa (El País, Cuatro, …) i Mediapro (La Sexta, Público), o bé entre el grup Vocento (Telecinco) i Planeta (Antena 3). Però la realitat ha esta una altra. La nova situació tendeix a formar aliances que semblarien a contra natura en relació a les línies editorials. La fusió entre Telecinco i Cuatro agrupa Prisa, que edita un diari “d’esquerres”, amb Mediaset, filial de Finninvest, que pertany al primer ministre italià Silvio Berlusconi, d’ideologia (ultra)conservadora. Per altra part, La Sexta i Antena 3 vincularien Mediapro i el grup Planeta, situats en espectres ideològics allunyats (a excepció del diari Avui).

El panorama presenta característiques cada vegada més complexes i el procés de concentració pot posar en perill el pluralisme i la diversitat, que són claus en democràcia. Contràriament, l’atomització de la propietat es traduiria en debilitat davant la potent i demolidora indústria EEUU. Només les empreses europees amb grans recursos podran afrontar el predomini dels EEUU en la producció de programes audiovisuals.

La integració de Cuatro i Telecinco és una passa cap a una Europa més forta, ja que formen part d’una nova companyia audiovisual europea de les més importants per volum d’audiència i facturació de publicitat. La concentració continuarà. Les empreses seran més eficients des d’una perspectiva econòmica, però no necessàriament des d’una perspectiva social.

Malament rai si Europa només ens és útil l’euro. Cal cercar un equilibri que garanteixi la identitat europea: una Europa plural i lliure, objectiu difícil sinó impossible des de l’empresa privada -vegis la programació actual-. Ha d’assumir aquest paper l’empresa pública, que ha de jugar el paper de compromís i de pluralitat davant les grans multinacionals que afavoreixen la uniformitat cultural per damunt de les identitats o al marge de les identitats locals, regionals o nacionals. És el lema de Núñez Feijoo, exCamps, Bauzà, etc, etc.

[M] juga en aquest divisió de compromís i de pluralitat. Però [M] és un mal que ha de ser extirpat perquè perjudica la salut de la política del PP -el paleontòleg els ho va deixar clar: cal extirpar!-. Quant a política audiovisual -també lingüística- el PP aniquila, aplana, uniformitza. El PP és de[M]olidor com la indústria d’EEUU. Amb una diferència: EEUU es bolca amb la seva indústria audiovisual com a exportadora de cultura.

Mmmmm!: “uniformitat cultural per damunt de les identitats”; “uniformitat cultural”; “uniformitaaaat! Quin plaeeeer”. M’imagín algun polític extasiat rosegant i engolint aquestes paraules a la sala d’un hospital mentre espera la recomanació del senyor metge. Finalment arriba el paleontòleg: és un diagnòstic clar, cal extirpar…

PD: Ah! Ara començam amb IB3.

* Les 7 principals companyies multimèdia de continguts són: The Walt Disney Company, News Corporation’s Media Holdingst, Time Warner (el conglomerat mediàtic més estès arreu del món), Bertelsmann AG (molt estesa arreu del món amb importants holdings a Europa i Amèrica), NBC Universal, Viacom i CBS Corporation. Evidentment [M] no hi és.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s