RETROVERGÈNCIA

Per Biel Coramet.
Les divisions feren avançar el món i ara són les convergències. La divisòria simbòlica, una frontera que va separar dues espècies, es va produir fa uns 35.000 anys. Els qui estaven en una banda i en l’altra de la línia varen tenir sorts molt distintes. L’extinció dels Neandertal té molt a veure amb la capacitat superior de comunicació que tenien els Cromanyó. Posseïen una capacitat simbòlica singular que els va donar avantatges per a sobreviure i resistir en un ambient climatològicament hostil. L’home de Cromanyó havia evolucionat significativament en els seus processos psicològics superiors, cosa que li va suposar un avantatge respecte del Neandertal.

Actualment existeix una altra divisòria, conviuen l’home que ha accedit a la tecnologia digital (l’home digital) amb l’home que no hi ha tengut accés o que la desestima (l’home analògic). Estam en una etapa de convivència on existeixen connexions entre les dues formes de comunicació i les persones creuen la frontera d’una banda a l’altra depenent dels interessos i possibilitats. Això sí, hi ha qui viu plenament dins la cultura digital i qui viu plenament dins la cultura analògica, però uns poden traspassar la línia i els altres no.

Aquesta analogia s’ha d’interpretar com un desavantatge. Vull dir que les comunitats que hagin assolit un nivell superior de desenvolupament en comunicació digital tendran més facilitats per a sobreviure en el context de la societat de la informació. Possiblement, en la diferència entre el cervell d’uns i d’altres era on hi havia la divisòria fa 35.000 anys.

El concepte “convergència” està de moda, i més encara en comunicació audiovisual: convergència comunicativa, convergència de mitjans, convergència de pantalles, convergència de llenguatges, convergència tecnològica, … Sembla que el progrés sigui aparcar la divisió i apostar per la convergència. Es parla d’una nova forma de comunicació: la revolució digital, causada principalment per la digitalització, la revolució tècnica en la informàtica i per la convergència de les tecnologies tradicionals: televisió, telefonia, jocs, informàtica, ús d’internet, etc. (en un únic aparell). La revolució digital s’ha transformat en una revolució social de la comunicació i de la informació, ara per ara necessària per a la supervivència de les societats i les cultures: convergència de futur versus divisió de passat. Actualment, igual que en els Cromanyó, hi ha autors que afirmen que la dimensió més important de la convergència comunicativa té lloc en l’interior dels cervells dels consumidors (digitals).

Al revés del món, la convergència d’algun ajuntament és de passat, cap al Neandertal en lloc de cap al “bit”. Ajuntament i Església convergeixen i tracten conjuntament assumptes de la societat (penitenciària) civil. Si no ens ho expliquen millor, hem de creure realment que l’Esglèsia decidirà indults i perdons. El capellà del poble i el batle aniran de la mà i a l’ordre “endavant les atxes” la processó del Dijous Sant seguirà el seu camí? Idò, hauran d’encomenar trenta-una atxes. N’hi haurà una que cremarà dins un ajuntament exemplar, on el futur és la retrovergència.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s