pujanza envidiable y creciente en el mundo entero (III)

Per Biel Coramet.
He rectificat la intenció inicial i en lloc de sortir pel forat del nas he baixat fins a la gargamella. De cop i volta, quan travessava les cordes vocals, he topat amb trenta encaputxats engrillonats que m’han demanat si sabia on podien trobar la secció de redempcions, permutes, perdons i indults. L’esglai ha estat tan gran que he anat rebotant d’òrgan en òrgan fins a caure en una espècie de tobogan aquàtic que anava a mil per hora. De sobte, he caigut en una espècie de tassa de … caragols? Ai no! quin oi!!! Ha aparegut una mà que ha deixat caure un paper, he sentit uns renous metàl·lics i de seguida el recipient ha succionat tota l’aigua i he desaparegut per unes canonades fosques. Quan les aigües estaven tranquil·les, he vist el paper i he pensat que el podria utilitzar per a eixugar-me un poc. Contenia una súplica:
Estimado Mariano,

 Ya sé que el español es la lengua común, idioma que goza de una pujanza envidiable y creciente en el mundo entero, sólo superada por el chino y el inglés … Discúlpeme don Mariano si en algún momento me paso al mallorquín que es mi lengua materna y tengo este defecto, disculpe las molestias don Mariano, seguro que lo entenderá …

Como manifiesta “el manifiesto por la lengua común”, todas las lenguas oficiales en el Estado son igualmente españolas y merecedoras de protección institucional como patrimonio compartido, como patrimonio de todos son la mariposa isabelina y las Tablas de Daimiel. Y quiero manifestarle que només vull adduir raons pràctiques para que vuestra señoría mantenga l’actual política lingüística a les Illes Balears. Si faig ús de raons pràctiques és perquè tal vegada només sigui la pragmàtica l’única raó que us pugui interessar. Aleshores, què té de pràctic l’actual sistema educatiu? Que garanteix que:

1.- tots els alumnes tenen accés a l’aprenentatge del català. Fins i tot aquells que només tenen en l’escola l’espai, el temps i l’oportunitat d’aprendre el català.
2.- tots els alumnes quan acaben l’escolarització, tots, són competents en castellà.
3.- quan acaben l’escolarització obligatòria no tots els alumnes són competents en català.

Què més volen?

El punt dos (2) és molt clar! Els nostres governants han de fer polítiques per a solucionar el punt tres (3). Vivim en un Estat en què les seves institucions no prestigien part del seu patrimoni (lingüístic, en aquest cas), en què es menysprea i es menysté el català. Encara no he pogut entendre mai que les llengües d’Espanya no es puguin utilitzar en el Parlament Espanyol (?!). Per molt que m’ho intentin explicar mai no ho entendré. Mai!

I l’homuncle? L’homuncle desapareix quan acaba l’exercici mental. Ah!

El senyor Mariano pensa i actua com un autor que m’agrada: me gusta hacerme daño, es mi carácter. Crec que deu ser l’explicació definitiva.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s