pujanza envidiable y creciente en el mundo entero (II)

Per Biel Coramet.
En un altre somni -fictici segur!- vaig fer un exercici extenuant de posar-me en la pell de Mariano, allò que se’n diu empatitzar. Mariano, potser sigui la persona que encarni millor “l’espanyol tipus”. O sigui: defensor de tot allò que abracen les fronteres administratives de l’Estat Espanyol, des dels Pirineus fins a Àfrica.

Fa uns anys, un professor de coses del sistema nerviós pretenia que els alumnes ens transformàssim en un homuncle i que fóssim capaços d’entrar per l’orella d’un cos humà i descriure acuradament el recorregut que faríem i enumerar totes les parts per on passaríem fins a sortir pel forat del nas, del mateix cos. Recordant aquells exercicis tan enriquidors, m’he transformat en homuncle i he trescat una estona dins la mentalitat de Mariano. Malgrat l’esforç inicial, ha estat un passejada enriquidora i la veritat és que he fruït de la seva clarividència de pensament i de l’ordre -és molt important mantenir l’ordre- de les idees, de les accions i dels comportaments de la seva persona -vista com l’encarnació de l’espanyol tipus o, si m’apurau, com l’encarnació del pater familias de la pàtria-.

És un arxiu exemplar, tot en el seu lloc, una organització perfecta. No he tengut temps d’entrar en el contingut … A veure, … s’ha de ser espanyol en tot, no? En teoria un espanyol tipus SÍ! Mariano, pel que fa a l’espanyolitat ho té tot molt clar. He fet una mica de recerca en els dispositius neuronals de consulta: Què no salvaria Mariano de l’extinció: …? Una veu m’ha advertit: perdón, en español, que no nos vamos a entender. Joder! Ja hi som. Perdón, perdón, no osaría ofender vuestra merced, repito: Qué no salvaría Mariano de la extinción: el oso pardo, la mariposa isabelina, el lince ibérico o el quebrantahuesos? Tot salvat, ha esta la resposta. Qué no salvaría Mariano (espanyol tipus) de la desaparición: Doñana, las Tablas de Daimiel o la flora y la fauna del Sacost Llubiner (-ense, -ero)? En Mariano aniria per totes, tot salvat. Però, sempre hi ha un però, seguim la caminada i anem cap a la secció de llengües, a veure quines respostes trobaré allà. He hagut de travessar un embolic espès de neurones, a la part més esquerra del cervell. He seguit les indicacions cap a “las lenguas de España”. Una veu en off ha sonat: está entrando en zona peligrosa, sección “lenguas y dialectos de España”, cuidado, es peligroso. Efectivament, és un d’aquests camins poc transitats que les branques i les males herbes acaben per eliminar. Com he pogut i amb grans dificultats, he arribat a una gran cavitat on hi havia una recipient suspès en l’aire. He pitjat el botó pertinent, sshif, i la capsa s’ha reposada en les meves mans. De cop i volta han aparegut neurones orbitant al voltant del meu cap i m’han començat a tirar líquids aferradissos que no em deixaven llegir res; era exclusivament per molestar. He aconseguit obrir el recipient i contenia un altre conjunt de neurones levitant, amb els axons esqueixats a mossegades amb mala bava, i amb un post-it quasi inintel·ligible: “en reparación”. Cony! En reparació què? Les neurones, les idees, les llengües? La nota seguia: para mejor información cliclar sobre español (castellano, que es la lengua común, idioma que goza de una pujanza envidiable y creciente en el mundo entero, sólo superada por el chino y el inglés …). Tot plegat un merder!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s