SON TORRANDO

Per Biel Coramet.

A dins un tot terreny negre transiten per un camí de terra el Senyor Santos i Sam. Condueix el Senyor Santos. Van per un camí estret, inundat per la vegetació, ple de pedres, clots i sotracs. Els dos ocupants es mouen de banda a banda a causa de les sotragades. En el retrovisor hi ha penjada una estampa del Sant Crist de la Salut i del Remei que es mou enèrgicament d’una banda a l’altra a causa del mal camí. El cotxe passa per un clot i la carpeta que hi ha sobre el quadre de comandament cau als peus del copilot i els fulls queden escampats. Sam arreplega els fulls dins la carpeta.

Santos: són tots els papers del projecte, deixa’ls dins la carpeta. Ja veuràs quina passada!.

Sam (submís): sí, sí, Senyor Santos.

(poc després el Senyor Santos atura el cotxe).

Santos: Uf! Ja hem arribat, aquest camí és un cristo.

(baixen del cotxe i caminen cinc o sis passes fins a l’ombra d’un pi situat en un terreny elevat d’una vall extensa.)

Santos: observa aquest paratge, Sam. Déu ha creat aquesta meravella de la natura i nosaltres el convertirem en un paradís habitat. Això sí, amb la teva ajuda, Sam.

(estan uns segons contemplant-lo.)

Sam: i de les restes…

Santos (enèrgic): quines restes? No n’hi ha de restes. Tu no has vist restes, jo no he vist restes, les restes no existeixen! Cagondéu de restes, d’ecologistes, d’arqueòlegs, de tots, de tots. Tot són impediments, òstia! Anem fins a aquella fita!. Dona’m els plànols que t’ho explicaré.

Sam: tengui Senyor Santos i perdoni.

Santos (es tranquil·litza, com si no hagués dit res): A partir d’aquesta fita fins a on comença el turó s’hi construiran les cases amb jardí, parc infantil, etc., etc.

Sam: sí, sí, …

Santos: (explica i assenyala sobre els plànols i apunta amb el dit al terreny): sí, sí, Sam, trenta set parcel·les, els carrers, zona d’oci, tot previst. Dalt del turó hi farem una capelleta. Tu saps que som home de missa diària. Mira aquí. Veus? Aquesta part més baixa l’aprofitaríem per fer un estany amb peixos, pesca, relax, … Serà un petit paradís. Aquí on som ara podria ser …. A veure, tu t’hi trobaries bé aquí, no? Pensa com si estassis tres metres més amunt. Quina vista! Reservat per a tu…

(sona el telèfon del Senyor Santos. Dóna els plànols a Sam perquè els miri, agafa el telèfon i camina allunyant-se de Sam, que es queda allà mateix pensatiu i amb els plànols a la mà.)

Santos (camina lentament amb el telèfon a la mà i parla fluix perquè Sam no el pugui sentir): Sí? Hola Jefferson, som a Son Torrando amb en Sam, ja saps…

Jefferson: ja li ha comentat el projecte Rotonda infinita?

Santos: no, crec que necessita processar durant uns dies. Ara no és bon moment. Escolta Jefferson, que no quedi cap document ni un sencer, eh! No me fallis.

Jefferson: estigui tranquil Senyor Santos.

(el senyor Santos torna un altre cop cap a Sam)

Santos: adéu, Jefferson, adéu, adéu …

(Sam espera distret amb un bastó amb el qual frega en terra. Entre unes pedretes li apareix una peça arrodonida. S’ajup i l’agafa. És una peça metàl·lica que sembla una moneda. El Senyor Santos es dirigeix cap a ell amb els braços oberts. Sam es posa la mà dins la butxaca, treu un mocador i es moca.)

Santos: estimat Sam, perdona, però ja saps …

Sam (insegur): sí, sí, no passa res. És tot… bé tot… tot ben previst. Aquí està tot ben clar.

Santos (convincent): prosseguim Sam. Sobre el paper tot molt guapo, però, com has pogut tocar amb les mans tenim el problema, un gran problema: els accessos, els accessos, Sam. Ja has vist que arribar fins aquí és una tortura. Necessitam una millora. Agafa aquest sobre, t’ajudarà a reflexionar en positiu. Agafa’l.

Sam: però Senyor Santos… No, jo no, no cal!

Santos: agafa’l, no siguis tonto!

(segueix com si no donàs importància al sobre)

Santos: L’accés Sam, ens manca l’accés. No sé…, és una llàstima, tant de temps invertit, tantes il·lusions, …

Sam: cert Senyor Santos, el camí es fa dur, sí, sí.

Santos: Sam, has de pensar que som una elit que s’ha de promocionar pel bé dels nostres veïns. Crearem llocs de feina, dinamitzarem l’economia.

Sam: Senyor, som en temps de crisi, Senyor… Les coses no són tan fàcils, però veurem que hi podem fer…

Santos: confiam amb tu i els teus. Ara hi ha eleccions, queda poc …

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s