Nosaltres vàrem haver d’esperar que morís el dictador.

Som una societat contradictòria i amb molts de prejudicis, prejudicis de tot tipus, també polítics: “tots són iguals”, els polítics. Ningú ho diu dels empresaris, mestres, ferrers, picapedrers… I darrere molts de casos de corrupció, a més a més d’un polític, hi ha hagut molts d’empresaris. També sovint sentim dejectar polítics com Chávez, a qui es titlla de vertader dictador. “Chavez és vol perpetuar en el poder i se les ha enginyades per poder ser reelegit indefinidament”, diuen. Això sense tenir en compte que moltes democràcies occidentals poden elegir els seus representants una, dues, tres vegades, … sense que ningú pensi que aquell mandatari pretengui ser un dictador o es vulgui perpetuar en el poder. Chávez ha desenvolupat polítiques educatives i socials que han ajudat les classes més desafavorides, però Chavez també té un discurs i unes formes autoritàries. És ver. Tampoc no agrada per la seva actitud messiànica, d’acord. Però, des d’occident s’han lloat repetidament dictadures per la seva “incipient” democràcia (diguem-ho així) que no és altra cosa que una pura representació de titelles. Els nostres governants es fotografien amb famílies reals, emirs, xeics, coronels, generals i els anomenen amics o aliats. Necessitam el seu petroli i el seu gas. Són aliats econòmics que regalen cavalls, inverteixen en equips de futbol i en les caixes que es convertiran en bancs (quina gràcia). És igual qui ens alimenti, mentre tenguem menjar… Les revistes i diaris ara es fan ressò de la bellesa de les primeres dames i de les seves mans foradades (a costa del seu poble, però). La bellesa, la riquesa, els cotxes, la guapa reina occidentalitzada que participa en actes benèfics i que malgasta ingents quantitats de diners en trivialitats són cosa guapa per mirar. Quina elegància, que n’és de guapa …

Som capaços de criminalitzar presidents elegits democràticament i de lloar dictadors que tenen el poble sotmès. No es poden justificar determinades actuacions d’algunes persones pel simple fet que hagin estat elegides pel poble: “això és el que la gent vol”. No. Sobradament ho sabem per terres mallorquines i sobradament tenim exemples des de dictadors repugnants moralment fins a presidents moralment reprovables. Però som humans, tendenciosos, partidistes, … i a més a més estam sotmesos a la parcialitat dels mitjans dels mitjans de comunicació. Sabem allò que volen que sapiguem, ens marquen l’agenda informativa. Així, els amics i veïns de fa dos dies ara són criminals de guerra i Chavez segueix essent un dictador. Però Chavez es va atrevir a malparlar al Rei i això no se li perdona, el Rei és intocable, malgrat ho sigui per raons de naixement i el seu fill hereti el tron (anacronisme!?).

Veim aquests pobles revoltats des del prejudici, des de l’òptica europea. Els veim com a societats tancades en si mateixes, des del fanatisme religiós, des de la incultura, etc., etc. Però ells són capaços d’enderrocar els seus règims -ja veurem si hi triomfarà la democràcia o no. En canvi, nosaltres vàrem haver d’esperar que morís el dictador.

Advertisements

Un pensament sobre “Nosaltres vàrem haver d’esperar que morís el dictador.

  1. “…es fotografien amb famílies reals, emirs, xeics, coronels, generals i els anomenen amics o aliats.” Fins hi tot hi ha caps d’estat occidentals (sense anar més enfora el cap d’estat de l’estat espanyol) que tractava de germà al difunt rei del Marroc i ara de fill a l’actual rei. Tant un com l’altre ara son amics nostres, amics dels occidentals, com eren Sadam Husein, Bin Laden o Gadaffi, fins que algú es desperti i consideri que del dia a la nit han tornat dictadors (i que no ho són ara?). Quan arribi aquest dia el nostre estimat rei, haurà de respondre per les seves declaracions? Bé, sempre podrà que ell té immunitat, impunitat i el que sigui necessari; per qualque cosa és el rei!!.
    Per cert, estic cansat de veure telenoticies o diaris que presenten els tunissians, egipcis o libis com a gent tercermundista quan no n’hi ha cap que no parli amb anglès i el mérs important, han tengut els “collons” de fer fora el seu dictador de torn. A Espanya només podem dir que varem tnir una “transició envejable”, evidentment no per tothom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s