FIRA D’ARREL

Per Biel Coramet.

Francament, quan pens en la fira veig més un plat de frit que no les meves arrels. No les vull menystenir, ni molt manco, però és així, no hi pens. Em deien que no feia honor a la meva família… Què com era que no anava mai a fira quan el meu repadrí n’era el fundador? No hi vaig perquè no puc! no per falta de ganes. Enguany sí, a la fi, hi he pogut anar.

He passat gust de menjar frit. La companyia també ha estat molt bona. Això és essencial. Només per això ja ha valgut la pena anar a fira. Xerrant, xerrant, he après moltes coses. He sabut que les ponsèties són els nadalers de tota la vida, i que en aquestes altures de temporada ja s’ha d’anar alerta amb quin compres. Resulta que sembren branques de nadaler com si fossin d’arrel i, és clar, duren dos dies.

Cada un de nosaltres tres hem anat a comprar dos nadalers, un per a regalar a ses mares. La venedora ja no ens ha deixat l’opció de fer-nos els entesos i demanar si els nadalers que venia eren d’arrel o no. Ens ha dit aquests nadalers són mallorquins, els he vist créixer a tots. Senyal que són d’arrel hem pensat!

El primer dimarts després de Santa Catalina de l’any que ve tendré un motiu més per pensar en les arrels. Però ja que hi som, anem a les arrels familiars. Toni Coramet amb el suport del Mestre Vidal i el batle d’aleshores, Cortaneta, va inicar la fira.

Toni Coramet i la Fira.
Quan al 1836 Llubí s’independitzà de Muro ja se celebrava mercat a la plaça de na Perdiu, recinte popularment conegut com sa Creu de can Perejaume, just al començament de sa Coma, avui continuació del carrer de sa Creu. Però uns quants anys després el mercat desaparegué per raons que no es coneixen documentalment. L’esmentat mercat era freqüentat per hortolans murers, i de tant en tant per guardes mulats de la comarca. Possiblement, la convivència entre mercaders hortolans i mercaders d’animals comportava malentesos i baralles. Per altra banda, també pot ser que el mercat desaparegués a causa dels enfrontaments i les bregues tribals entre murers i llubiners. Aleshores, uns i altres es pedregaven quan es topaven prop del terme. També se sap que qui volia festejar d’un poble a l’altre havia d’anar amb peus de plom. Fos pel que fos, el mercat de Llubí prest acabà els seus dies.

A l’any 1896, Toni Gelabert i Ramis, Coramet, inicià un nou mercat a sa Plaça, avui Plaça de l’Església, amb arbres de planter, la major part amb ametlers de plantada. La crisi de la fil·loxera i els establiments provocaren la introducció a gran escala de cultius com l’ametler o la figuera. Dia 22 de setembre de 1904 sortia una notícia al diari La Almudanina sobre el mercat de Llubí. El diari, antecedent de Diario de Mallorca, publicava que: con motivo del descanso dominical, el Ayuntamiento de Llubí ha decidido crear una día de mercado semanal, que tendrá lugar cada martes en las calles de la localidad.

El mercat, sempre en dimarts, començà a créixer i a donar-se a conèixer per tot arreu de Mallorca. Així doncs, Joan Vidal, el Mestre Vidal i el batle Jaume Llabrés Cortaneta, davant un mercat tan exitós, parlaren amb Toni Coramet per si hi havia cap possibilitat de fer fira a Llubí. En Toni Coramet freqüentava tots els mercats i fires de l’illa, i fins i tot els de València i Alacant, d’on portava els arbres de planter. Per això li fou fàcil convidar a mercaders i firaires a fer fira a Llubí el primer dimarts després de Santa Catalina, o sigui el dimarts següent a la darrera fira de sa Pobla. I l’any 1913, amb el suport del batle Jaume Llabrés Cortaneta i del mestre de l’escola, tengué lloc la primera fira de Llubí, per tot arreu coneguda com sa darrera fira de s’any. En Toni Coramet tot just havia edificat la casa de davant l’Ajuntament, coneguda per ca na Vivota, on s’hi establí fonda i lloc per a jeure. El primer any de fira en Toni Coramet convidà a plat calent a tots els firaires, que ompliren sa Plaça i el carrer de Sant Feliu fins a sa Creu de son Jordà, i any rere any sa Fira anà creixent. Se solia dir que els firaires duien a Llubí les sobres de les altres fires de l’illa. I que quan partien, si els quedava torró, caramels, avellanes, etc. ho tiraven al torrent per estantís.

Mestre Vidal, Joan Vidal Vaquer.
Joan Vidal i la seva família varen esdevinir una nissaga de mestres. Ell, els seus dos fills i dos nebots exerciren la docència a distints punts de Mallorca. El 12 de gener de 1885 es presenta el senyor Joan Vidal Vaquer, nou estre de l’escola pública de nins i de l’escola nocturna d’adults d’aquesta localitat, sol·licitant la immediata possessió del seu càrrec.

Durant la seva estada a Llubí el mestre Vidal va prendre part en moltes iniciatives, tant en el camp educatiu, com en el camp cultural, com en l’econòmic. El mestre viu a Llubí amb la seva família, i s’adapta al poble com un llubiner més. A Llubí mateix hi neix la seva filla Maciana.

Devuit anys després, a la sessió de l’Ajuntament de dia 11 de novembre del 1923, es va presentar Joan Vidal Vaquer per comunicar que havia estat nomenat mestre de l’escola de Santa Catalina de Palma, pel R. D. de dia 19 d’octubre (Gaceta del 26).
El mestre Vidal tenia aquesta glosa escrita damunt la pissarra de l’escola:

Es saber no ocupa lloc
i es no saber embarassa,
tant se perd es qui sap massa
com es qui sap massa poc.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s