LA MERDA DELS ALTRES

Per Biel Coramet

– Padrí?
– Sí, ja sé que estàs cansat. Tu vols trobar blaves, però no n’aprendràs en un dia.
– No és això. Tenc caca.
– Idò ves darrere aquella mata.
(al cap d’una estona)
– Padrí?
– I ara …?
– No tenc paper.
– Abans ens torcàvem amb una pedra. Cerca una pedra llisa…
– Totes estan brutes.
– Lleva un poc sa terra amb ses mans.
Mai més he patit a l’hora d’evacuar per foravila …

Diuen que tot torna. Per una tapadora del clavegueram del carrer de Maria Perelló vessava brou. S’hi havia format un tap. Amb un pal de granera varen furgar, estirar i pitjar, fins que varen començar a sortir pedacets, i més pedacets, i més, impregnats. Varen acabar de treure el tap i de llavors ençà els excrements han corregut lliurement, i la tapadora ha deixat de vessar.
Diuen que en el carrer de Son Bordoi s’han trobat amb el mateix. Allà han hagut de furgar amb més força. S’hi han tret pedaços impregnats, pedres, macs i còdols. N’hi ha que no saben què passa quan mengen figues de moro amb rem…

D’això queden clares, al manco, tres coses. Que si això es generalitza s’hauran de fer clavegueres de via ampla. Que els qui adopten aquestes mesures higièniques pels voltants del carrer de Son Bordoi són més curiosos: primer renten les pedres amb els pedacets, com em va recomanar el meu padrí. Que a ningú li agrada llevar la merda dels altres.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s