PP IMPRÈS

Per Biel Coramet.

Escric a propòsit d’un article de Jaume Corbrea publicat a dB dia 18-10-2010 on diu que no volia escriure el nom d’un partit per no embrutar el paper (aquí).
No sé si Corbera jugava amb la fonètica de la paraula, però m’ho va semblar. L’article en qüestió em va recordar que la primera persona bilingüe castellà-català que vaig conèixer va ser un germà del meu padrí: franquista convençut que havia fet la deriva lògica cap al partit innominat. Solia fer frases fetes poc comunes com “a palabras necias, oidos peripatéticos” i embarbussaments complicats com “una polla xica, pica, pallarica, camacurta i becarica, va tenir set polls xics, pics, pallarics, camacurts i becarics…” Els deia amb tota naturalitat i sense alenar. Lector incansable i fumador empedernit, entre les mans sempre hi tenia un llibre i una pipa.
En el lloc comú de ca seva, a la paret, hi havia un ganxo amb fulls de revistes del cor, de diaris esportius i del diari el Mundo. A l’hora de fer “majors” o “menors” s’hi produïa una fusió en la qual el paper impregnava, d’alguna manera, les persones i les persones impregnaven el paper. I, és clar, el paper imprès tenia clarament una funció higiènica i instructiva.
Tal vegada en lloc d’innominar hauríem de recuperar el plaer del paper imprès, encara que sigui fonèticament, en els nostres hàbits íntims.

Ah! al germà del padrí li dèiem “el Tio-Conco”. Esper que no serveixi de mostra a certs sectors.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s