PER FAVOR QUE TORNI EN MATAS

Per Biel Coramet.

En el món tot els humans som persones, o a l’inrevés. Tothom reconeix que som homo sapiens sapiens. Només algun desequilibrat dubta d’aquesta idea. Les classificacions poden ser odioses, inacabables, inabastables i de tot tipus. Per això s’han d’arribar a consensos, perquè les persones s’entenguin. I les persones s’entenen, i s’entenen generalment amb l’ús de la llengua, cadascú la seva. Però quina és la seva, dubten certes persones humanes?
Quan semblava que amb això de la llengua també hi havia un consens, igual que amb l’espècie humana, ara tornen a sorgir certs desacords. Tornam a ser-hi amb la classificació del català.
Classificar no és res més que repartir, acostumats ells… Posats a classificar, idò, val més que siguin valents i ambiciosos, i que no es quedin curts només amb quatre trossos. Les coses s’han de fer ben fetes o no s’han de fer. Ens hi hem de sentir tots representats. Jo mateix vull el meu tros: som llubiner i faig la “u”. A Sineu fan la “e”. I a Maria i a Felanitx en fan una de diferent. Venga! Més trossos: a sa Pobla diuen “vàrom” i “anàrom”. També per Santa Margalida i Muro diuen “aquEix” i aquEll”. A Pollença diuen “u moll” i “u nin” i diuen “la” en lloc de “sa” (oooh!). A Sóller fan una altra “u” diferent a la de Llubí i fan una “r” afrancesada. A Palma diuen “me mo se so” i “quiaquiagen”, diferent de Manacor. On a més a més, xerren amb la boca oberta, i a Inca amb la boca tancada. Trossegem, trossegem!: a Menorca diuen “Mo”, “a redossa” i mil coses més. A Eivissa no en tenc ni idea, però segur que també. Uf!
Posats a classificar, que ho classifiquin tot. O que ho deixin com està i que en potenciïn el seu ús i li donin prestigi. Però no! Repartir, repartir, repartir… Que tothom en tregui profit que el pastís és gros!
Un pot pensar: ui aquest!, aquest tio no encaixa amb la categoria de dalt. Haurem de davallar dins l’escala de l’evolució humana per a trobar-li un lloc. Però tampoc no n’hi ha per tant! Al final tots som homínids, no? Allò que compta és que tots cercam la felicitat i fer feliç la gent, humana i no tant humana. Encara haurem de suplicar que per favor torni en Matas.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s